RM Seite drucken (öffnet Druckansicht in einem neuen Fenster)
interner Link zur Starseite  Home museum 

Beinvegni el Museum Regiunal Surselva!

Il Museum Regiunal Surselva ei in museum etnograf. In museum dalla patria - denton tuttina empau auter! Las visitadras ed ils visitaders ein en general tut surpri e plein plascher dalla viseta el museum. "Che quella casa seigi aschi interessanta e multifara, havessen nus mai sminau", commenteschan els. La fassada fa ina pareta plitost tresta ed ils mirs gross in'impressiun freida, denton egl intern sesarva la veta economica da temps vargai: mistergnes, agricultura ed il tenercasa ein stai treis petgas economicas per l'existenza d'antruras. Nus mussein en ina exposiziun, arranschada didacticamein bein, co tut funcziunava ensemen

La Casa Carniec

-(neues Fenster öffnet Foto in Originalgrösse)
-(neues Fenster öffnet Foto in Originalgrösse)
-(neues Fenster öffnet Foto in Originalgrösse)

La Casa Carniec ei in baghetg fetg interessant ed imposant. Quella casa patriziana ei la pli veglia residenza dalla famiglia aristrocata Schmid von Grüneck. Ils arviuls el tschaler ed el plaunterren derivan dil temps medieval classic. Ina stanza ei ornada cun pictura murala ord il temps dalla renaschientscha. En quella stanza fagevan ils Schmid von Grüneck lur fiastas e  discurrevan sur d'impurtontas fatschentas. Igl onn 1980 ha ina fundaziun cumprau la Casa Carniec. La casa ei vegnida restaurada ed igl onn 1988 han ins saviu arver las portas dil niev museum. L'exposiziun consista ord curonta parts e temas da mintga vallada dalla Surselva. Quella regiun cumpeglia differentas cuminonzas da lungatg: ils Romontschs, ils Tudestgs ed ils Gualsers. Ord mintga regiun anfl'ins in ni l'auter object.

 

 

In museum ord vesta dalla scienzia

Ils fundaturs ein adina stai pertscharts, ch'in museum dalla grondezia dil MRS, stoppi haver ina basa scientifica. Tgei ei quei manegiau cun ina "basa scientifica"?
Las informaziuns che nus intermediein a nos visitaders dueien sebasar sin enconuschientschas e cuntegns francai ed esser capeivels. En emprema linga sauda cheutier in inventari solid cun indicaziuns tier mintga object. Naven digl onn 1996 ein quellas indicaziuns digitalisadas. Igl augment d'objects vegn squitschaus mintga onn sin ina cartoteca cun fotografia.

Il Museum Regiunal Surselva ei staus ils davos 13 onns en la favoreivla situaziun da saver luvrar vid ina documentaziun scientifica.

  • El MRS ha ei ina biblioteca literara publicada tier ils temas exponi.
  • Egl archiv sesanflan documents cun informaziuns davart ils objects rimnai. Sclariments dils anteriurs possessurs ni da lur artavels en scret en fuorma d'actas da notizas, indicaziuns biograficas, process da lavur, copias d'intervestas, documents privats sco brevs d'emprendissadi, documents da fatschenta, fotografias, material da film.